—Què passa, ximpleta? Parla d’una vegada!
—El cas és que… amo… —La dona va respirar fondo i ho va dir amb els ulls mig aclucats—: Em sembla que Laia està en estat de bona esperança. Parirà aquesta tardor.
El conseller es va tornar Vermell. El seu rostre, les celles encarnades, anunciaven un esclat d’ira realment demolidor.
—Insinues que espera un fill?
Edelmunda mantenia la vista clavada a terra.
—Si no és que té un mal que desconec, és evident.