Una tarda es presentà a casa del doctor Matasans una xicota de vint-i-dos anys, bonica com un sol, morena com el pa de crostes i mes apetitosa que un bifteck amb patates.
— Deu lo guard, senyor doctor. Vinc a veure'l perquè fa dies que em trobo malament, no tinc gana, em fluixegen les cames, i fa dos mesos que els pintors no han comparegut per casa, sab?
— Que és casada vostè?
— No, senyor.
— Que té algun amic?
— I ara! Per qui m’ha pres!
El doctor Matasans l'examinà, la mirà, la tornà a mirar i li digué:
— Doncs, vostè, senyoreta, està en estat interessant. No hi ha cap dubte!
—Però si no pot ésser! Escolti, senyor doctor: i això no es pot agafar per contagi, com una malaltia, a la comuna, per exemple?
El doctor somrigué escèpticament: — Si, senyoreta, pot haver estat així, però molt incòmodament!